Avui és dia d’eleccions. És dia de decidir qui serà el proper alcalde. L’inconformisme, però, és patent. La revolució ha pres el carrer. Tot i això, abans d’arribar a aquesta situació diversos col·lectius van sembrar una llavor: els drets.
Salvador Dalí, geni o vident, al 1965 va mirar a càmera i va dir: "Una gallina xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin estat xics, pics, camatorts i ballarics". Potser sabia que al 2011 el diari La Vanguardia faria la seva versió catalana i les seves paraules serien les protagonistes de l’anunci.
Aquest anunci reivindica, mitjançant embarbussaments, la pertinença a Catalunya, la riquesa de la llengua catalana i la necessitat de tenir un diari en la pròpia llengua. La Vanguardia, però, no és el primer diari en apel·lar al sentiment catalanista. El diari Ara ja ho havia fet entendrint el cor dels catalans i encoratjant-los a que no es conformessin amb el que els venia donat.
Pot ser casualitat però la reivindicació que està tenint lloc a Plaça Catalunya per demanar una democràcia real no és un fet aïllat. El poble ja fa temps que vol ser escoltat. Ara ha dit prou. No vol que li prenguin més el pel. Aquests dos anuncis mostrats poden ser la punta de l'iceberg o poden haver estat fets aleatòriament, però l'estratègia que s'amaga al darrera no és passiva. Tot i que el diari Ara ho diu clarament, “cal que prenguem les nostres decisions com a país actuant”, ambdós reconeixen la necessitat de que el català es pugui expressar lliurement.
Cal que reivindiquem el que som, perquè entenent millor qui som, entendrem qui podem arribar a ser. Hem de sortir a buscar el món que ve.
Núria Isart Delgado
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada