Pretenia fer la publicació d’aquesta setmana en l’apartat de “lletres”. La meva intenció era agafar un fragment d’una cançó que tingués una lletra interessant i analitzar-la. Però quan em vaig posar a pensar-hi, a buscar la lletra adient, em vaig adonar que no puc mencionar la música sense aprofundir-hi. No puc centrar-me en una sola cançó. La música està plena de matisos, és tot un món que pot arribar a tenir un poder inimaginable sobre les persones. I és que, de fet, cada cançó pot arribar a ser una petita part de tots nosaltres.
La música és un tot, un tot que no només s’escolta en viatges en tranport públic o de fons mentre es fan altres activitats. Com deia Stravinski, “no basta con oír la música; también hay que verla”. La música s’ha de veure tant en sentit figurat com en el més literal. En sentit figurat perquè crec que no n’hi ha prou en sentir la música, s’ha d’escoltar, hem de deixar que ens transmeti conceptes o sensacions, que ens evoqui records. En definitiva, hem de ser capaços de sentir-la per dins i visualitzar el que ens està dient. I quan parlo de veure-la en sentit literal em refereixo a que no és el mateix escoltar música que veure-la. I per explicar això, què millor que un exemple: Diumenge passat vaig anar a veure un concert de Michel Camilo. Ja havia escoltat aquest gran pianista anteriorment i fins i tot havia vist vídeos seus. La música que fa és increïble però el que realment em va fascinar van ser les seves mans: veure en directe com toca el piano provoca un efecte hipnòtic. El so que desprenia es multiplicava per 1000 en una unió de vista i oïda, formant una sinestèsia de sensacions.
Això mateix: la unió de petits detalls que formen part d’una composició que fa gaudir els nostres sentits. No es pot separar la interpretació de la partitura, ni la base de la melodia, ni la lletra del ritme, l’harmonia de les notes o la veu dels silencis. Els petits detalls formen part d’un tot.
La música és quelcom molt ampli, sense límits. Hi ha un ventall inacabable d’estils musicals i cançons. De fet, podríem dir que gairebé n’hi ha una adaptada als gustos musicals de cadascun dels oients. I també hi ha milions d’interpretacions ja que una mateixa cançó pot significar, evocar o transmetre coses diferents en funció de qui la toca i de qui l’escolta.
La música ens mou per dins. La música és capaç d’expressar coses inexpressables. Com deia Nietzsche, “la vida sense música seria un error”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada