La fletxa de la comunicació actual: creativitat, retòrica i persuasió

La sessió del dia 2 de Maig l'explicaré entorn la paraula:

IN-TE-RÈS.

INventio, dispositio i elocutio són els tres nivells retòrics per a la redacció de qualsevol text. El primer nivell no és visible. Es tracta dels fonaments i l’estructura interna formada per la documentació i la recerca d’informació sobre el tema per poder opinar amb coherència i coneixement. Un cop establerta la base arribem a la planta baixa on trobem la selecció, jerarquització, divisió, distribució i ordenació de la informació recollida als fonaments. Al segon pis trobem la distribució de les idees dins la composició del text. En aquest pis es busquen les paraules adients i les frases adequades per construir el discurs final. És un taller d’escriptura. Finalment, arribem a la teulada on podem observar el text perfectament acabat i amb totes les teules al seu lloc. La metàfora de la creació d’un text amb la construcció d’un edifici ens ha servit per explicar la retòrica entesa com la capacitat de redacció de discursos persuasius per defensar una opinió o vendre quelcom.

“TEn el mayordomo de Tenn”. Amb una paronomàsia es va presentar el primer anunci de Tenn per donar a conèixer el nou personatge del producte de neteja. Les figures retòriques són constantment emprades en publicitat per enriquir el text. Els textos publicitaris estan compostos de tres elements bàsics: retòrica, que fonamenta la base sintàctica, persuasió, que tracta d’incidir en el receptor, i creativitat, que mostra la capacitat de l’emissor d’innovar i sorprendre. Així doncs, podem dir que segueix una comunicació basada en el model de fletxa –creativitat, retòrica i persuasió-. En l’actualitat, la comunicació es dirigeix personalment al receptor cosa que implica que l’element persuasiu adquireixi gran rellevància.

RESpecte pels companys que volen escoltar la sessió! Com anava dient, aquests conceptes no només es poden aplicar els textos escrits sinó que, com es feia a l’Antiga Grècia, són aplicables als textos orals. D’aquesta manera, la classe magistral també va incloure aquests elements: va ser creativa ja que, per captar la nostra atenció i despertar el nostre interès, va haver d’emprar diversos recursos com els tocs d’humor. També va ser retòrica perquè el missatge que es va transmetre es pot extrapolar a altres assignatures o àmbits de la vida i, en darrer terme, va ser persuasiva perquè va dirigir-se directament a nosaltres fent que participéssim de l’explicació i ens impliquéssim amb aquesta.

Visca el pay-pay de la Pompeu!

Núria Isart