Val la pena?

UGO SANSONETTI. 87 AÑOS.

Mi primera Coca-Cola me costó 4 pesetas. Al principio, mi abuelo me decía: tanta Coca-Cola no puede ser buena. Ahora, me lo dice mi bisnieto, dice que hay gente que la usa para quitar el óxido de los engranajes. Pues, eso va a ser verdad… Yo siempre he jugado al fútbol tomando Coca-Cola y no sé estos chicos qué tomaran pero ¡al fútbol se juega con alegría hombre! Como era aquello… La chispa de la vida, una Coca-Cola y una sonrisa. No hay ningún estudio que diga que bebiendo Coca-Cola vivirás más años pero la felicidad sí que alarga la vida…

http://www.youtube.com/watch?v=YGFpYht5ZgM

Coca-Cola és una marca que s’ha posicionat al voltant de la felicitat i el gaudir de la vida, cosa que es fa palesa en gran part dels seus anuncis. N’hi ha molts que han fet història i d’altres que s’han quedat en segon terme. Aquest que proposo és, en la meva opinió, un anunci de Coca-Cola que no va tenir la repercussió merescuda. És un espot que apel·la a l’emotivitat del receptor utilitzant un atleta reconegut com és Ugo Sansonetti que, mitjançant la seva experiència personal, transmet un missatge més enllà dels beneficis objectius que pot oferir Coca-Cola.

Hi ha molts anuncis de Coca-Cola que es centren en un bon copy i un seguit d’imatges que l’acompanyen i l’expliquen visualment. Així doncs, una vegada més, el pes d’aquest anunci de l’atleta octogenari està en les paraules. I, de fet, trobo que l’última frase és la que determina la seva contundència: “No hay ningún estudio que diga que bebiendo Coca-Cola vivirás más años pero la felicidad sí que alarga la vida”.

Aquesta frase té un rerefons important: estan venent Coca-Cola però ho fan parlant de l’alegria de viure, de com aquesta alegria porta al benestar. I tot això amb una figura esportista, un home de 87 anys campió del món de 200 i 400 metres en la categoria de veterans, amb 10 fills i 20 nets, que es vincula també amb aquest benestar i la vida sana. Així doncs, el frame de Coca-Cola es fusiona amb el de la felicitat, el del benestar i el de la salut. I el missatge rebut acaba sent simple, directe i eficaç: no et privis dels petits plaers de la vida, beu Coca-Cola i sigues feliç.

Aprofundint en la significació de l’anunci, veiem que hi ha una crítica inherent: Quin sentit té viure una vida molt llarga si no la vius plenament? Arriba un moment en que ens hem de privar de fer tantes coses que potser no val la pena. Hem de pensar fins a quin punt ens surt a compte sacrificar coses del nostre voltant per arribar a una fita.

Les cremes anti-arrugues, els xampús anti-caiguda, la depilació, la dieta, no fumar, no beure, no menjar xocolata, anar a 110km/hora. Les pastilles de calci, les de l’acne, pastilles anticonceptives, iogurts que regulen el trànsit intestinal o homeopatia preventiva. Fer la pilota, ser algú que realment no ets, allunyar-te dels teus... No beure una Coca-Cola quan et ve de gust. Val la pena? És necessari fer tants sacrificis? Els fas per tu? Pels altres? Perquè vols? Per obligació? Per costum?

És bo marcar-se fites. I és bo aprendre a fer petits sacrificis per aconseguir allò que realment desitges. Però crec que ens hauríem de plantejar si tots i cadascun d’ells valen la pena o si, simplement, estem obssessionats per viure molts anys agradant als demés i ens oblidem de nosaltres mateixos.

Fites, sacrificis, records, detalls, olors, colors, somriures, abraçades, moments que duren una vida. Moments que has repetit 1.000 vegades sense adonar-te de la seva importància. Moments infravalorats, moments sobrevalorats. Hores que semblen minuts i segons que semblen dies. Hores que passen desapercebudes perquè no les gaudeixes. I quan vols gaudir-les ja és massa tard. Així que, només em queda dir-te una cosa: gaudeix de cada moment, viu-los tots intensament.

Eira Mogas