Tothom ha viscut alguna vegada el pànic de la pàgina en blanc o l’agonia del bloqueig davant l’escriptura. Sempre costa començar a omplir una fulla amb paraules organitzades de tal manera que tinguin coherència, formin un text cohesionat i transmetin el sentit desitjat.
Hi ha dues fases molt importants en el procés de creació d’un text: en primer lloc i com sembla lògic, l’escriptura i, posteriorment, l’avaluació o correcció. De fet, diuen que l’escriptura és tan sols el 20% d’una creació: la resta és tot correcció. Però, de totes maneres, jo em centraré en la creació.
Com dèiem, sovint patim bloquejos que ens impedeixen seguir endavant amb el nostre projecte d’escriptura. Moltes vegades és la nostra pròpia consciència la que ens posa límits sense ni adonar-nos-en. El que hem de fer és deixar que les idees flueixin i crear sense jutjar-les. L’ull crític ja vindrà en l’etapa de correcció.
Basant-se en aquesta idea, els surrealistes van establir la tècnica de l’escriptura automàtica la qual és sovint utilitzada en l’actualitat per superar els mencionats bloquejos. El surrealisme va néixer el 1924 amb la publicació del Primer Manifest Surrealista (André Breton). És un corrent que confia en l’alliberació de l’inconscient per a la creació. Així, l’escriptura automàtica és aquella que prové dels pensaments més profunds i inconscients de qui escriu. Consisteix en començar a escriure sobre el paper, deixant fluir els pensaments, sense cap tipus de correcció o ordre i evitant qualsevol censura de la consciència. Els surrealistes consideraven que, d’aquesta manera, s’alliberava el “jo” del poeta i es manifestava fent créixer el poder creador.
Personalment, trobo molt interessant aquesta tècnica. L’he practicat alguna vegada i, tot i que en un principi sembli que no funciona, si realment et submergeixes en l’escriptura i et passes una bona estona escrivint sense parar, poden sortir coses interessants. Potser no surten idees definitives però sí conceptes que, polits, poden portar a bon cau.
El secret està en la interpretació de l’escriptura automàtica. Paràgrafs aparentment inútils i sense sentit poden acaba derivant en una idea. O fins i tot en una bona idea. L’única premissa és no deixar d’escriure en cap moment:
“No puc deixar d’escriure però ara no sé què posar però el més important és no parar. Estic bloquejada. Estic bloquejada. Estic bloquejada. Estic bloquejada. Estic bloquejada. M’HAIG DE DESBLOQUEJAR i estaria bé perquè això em portaria a algun lloc mentre que el que estic fent ara segurament no, o sí?”
En definitiva, l’acte d’escriure no surt sol, no és automàtic. Però l’escriptura automàtica intenta “automatitzar” el procés i ajuda a fer aflorar les idees.
Per tots els qui esteu interessats en aquesta tècnica o en altres tècniques similars us recomano a Julia Cameron, una artista americana que ha publicat diverses coses sobre processos creatius aplicats a tot tipus de disciplines artístiques. Concretament, els llibres de “the right to write” i “morning pages Journal” contenen exercicis concrets d’escriptura.
Finalment, adjunto un link de l’obra “the Art of becoming an original writer in three days” de Ludwig Borne, també molt interessant i vinculada amb el tema de l’escriptura:
http://www.people.fas.harvard.edu/~deladur/art_of_ignorance_harvard_review.pdf
Eira Mogas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada