Si hi ha croquetes millor

“Se’ns esmolen les dentetes

quan la mare fa croquetes

ben rosses i cruixidores,

no te’n menges, en devores!

En qualsevol ocasió,

si hi ha croquetes, millor!”

Miquel Martí i Pol

El significat d’aquest poema de Miquel Martí i Pol no és massa analitzable en el sentit que és un poema força senzill interpretar que parla de croquetes. Ningú ho discutirà. És breu, concís i transmet un missatge que farà que tots els amants de les croquetes s’hi sentin identificats.

Amb tot, té un element molt interessant que és l’efecte que provoca en els nens o, si més no, en mi. Em van ensenyar “el poema de les croquetes” a segon o tercer de primària i és l’únic de tots els que he memoritzat al llarg de la meva vida que encara avui, amb 13 anys més, recordo. I el que trobo més curiós és que no sóc l’única que el recorda. Tinc companysde classe –o companys que no són de classe- que també ho fan. No sé si és quelcom del Vallès o si va més enllà, però la qüestió és que aquest poema ha tingut gran repercussió en la meva vida i en la dels qui estan al meu voltant.

Miquel Martí i Pol és un poeta per a totes les edats: fa des de poemes sobre menjars i mesos de l’any fins a poemes que tracten de temes més transcendentals com poden ser l’amor, la mort, el pas del temps...

“No més incerta de tan vehement

la sorpresa amb què acullsla llum que esclata

rera el mirall opac i els cortinatges

angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova.

És així com la vidaexpressa el seu

misteri i en referma labellesa.

L'entreteixit del temps nomostra cap

fissura, flueix sempre,ineluctable.

Tot és perfecte i just dins el seu àmbit.”

Miquel Martí i Pol

Aquest poema parla del temps. Però el tema no és fàcilment identificable com ho era en el cas anterior. Aquí hi poden haver discussions sobre de què parla. Per desxifrar-lo, has de parar-te a analitzar cadascuna de les paraules que Miquel Martí i Pol va escollir acuradament per acabar formulant una interpretació, un significat global del poema. I, de fet,passa el mateix amb molts poemes. És per això que no m’acaben d’atreure. No sé si és que no estic prou immersa en el món de la poesia o si és pel meu costum de tenir-ho tot controlat però a mi m’agrada entendre el que llegeixo o el que escolto a la primera.

Entendre em dóna seguretat. I el poema de les croquetes, tot i ser un exemple molt simple, m’agrada. Suposo que el rerefons personal que té per mi hi influeix però també m’agrada perquè l’entenc.

L’element que trobo més interessant del tipus de lletres com la de “el temps” és la llibertat que donen: n’hi ha de tan enrevessats que cadascú els pot interpretar com vol. Gran part dels escrits més subjectius –siguin poemes o no- tenen múltiples interpretacions en funció del receptor i,segurament, la majoria d’aquestes són diferents a la lectura que en va proposar l’autor. Però no vol dir que estiguin malament, simplement penso que, com ja hedit en alguna altra publicació, cada interpretació és un reflex de la personalitat de cadascú.

En definitiva, “en qualsevol ocasió, si hi ha CROQUETES, millor!”

Eira Mogas