La pertanyença a un conjunt és el que fa a les persones sentir-se partíceps d’un objectiu comú. L’esport en equip és un exemple d’això. Qui no ha jugat mai potser no n’és conscient del que suposa ser part d’un equip, suar la samarreta sentint-se orgullós dels triomfs i de les derrotes. Formar part d’un conjunt fa sorgir un sentiment que arrela fortament a les persones.
No dedicaré aquesta entrada a parlar sobre tots els esports, sinó que em centraré en un en particular: el basquetbol. Amb això no vull dir que el futbol no transmeti aquests valors que desglossaré, però, parlant des de l’experiència, el bàsquet és un esport que m’ha marcat i al qual li voldria dedicar unes línies d’aquest blog perquè és una part intrínseca en la meva vida.
El bàsquet no és només un esport on s’aprèn la tècnica. També s’aprenen valors: el companyerisme, l’amistat, la il·lusió, l’esforç, superar-se a un mateix,... Hi ha gent que pensa que aprenent les 4 regles essencials ja saben jugar i no és ben bé així. El bàsquet és un esport d’equip, una unió en pro d’un objectiu comú, és un contracte preestablert a l’inici de temporada on s’acorda voler aconseguir un objectiu. No és només un esport: és molt més que això. L'equip acaba creant i forjant un esperit que neix a partir d’aquest contracte. El basquet, doncs, crea vincles molt forts entre les persones perquè es comparteixen els bons i mals moments, el dolor i l'alegria, les victòries i les derrotes, els riures i els plors,... però sobretot, comparteixes un sentiment comú amb un col·lectiu de persones que et fa pertànyer a un conjunt.
Per concloure el comentari, faré una petita menció –així com el reconeixement que els hi he fet al títol- al cadet de 1er any del CB Granollers que aquest darrer diumenge va guanyar la final de Catalunya. Es diu ràpid! Ells ens han ensenyat que amb il·lusió i esforç es pot moure el món i contra tot pronòstic, vèncer les adversitats. Felicitats campions, us ho mereixeu.
Núria Isart Delgado
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada